Categories
Cirurgia Medicina felina Reproducció

Tumors mamaris en gosses i gates

Què són els tumors mamaris?

Són la neoplasia més habitual en gosses i en gates.

Es tracta d’un sobrecreixement del teixit mamari que pot ser begine o maligne. Això només es sap quan es fa una biopsia i s’analitza el teixit però en les gates solen ser més malignes (el 90%) que en les gosses (el 50%).

Els més petits es detecten en les visites rutinàries (vacunes, desparasitacions, etc), per això és important fer una bona exploració cada vegada que s’acudeix al veterinari.

Els tumors mamaris són gairebé sempre en femelles però pot haver algun cas d’un mascle que desenvolupi quistes mamaris, acostumen a ser begines.

És important recordar que “benigne” no vol dir “bo”, sinó que vol dir “no és tant dolent com un maligne”, però igualment s’han d’extirpar.

Si no s’extirpen el més aviat possible, a la llarga fan metàstasi als pulmons.

 

Com podem prevenir-los?

Els tumors mamaris estan molt lligats i relacionats amb les hormones femenines (estrògens i progesterona) per tant la manera més lògica d’evitar-los és evitar aquestes hormones mitjançant la CASTRACIÓ.

Per explicar-ho d’una manera senzilla: cada vegada que la vostra gossa o gata té el zel, esteu comprant un número per jugar a una loteria. Una loteria que té per premi TUMORS MAMARIS. Així doncs feu números: com més zels hagi passat a la vida la vostra mascota, més números tindreu per aquesta terrible loteria, i per tant, és molt més provable que a partir dels 7-8 anys tingui tumors mamaris.

A més a més els tractaments hormonals (injeccions, pastilles) que es donen per evitar el zel són “números extra” per aquesta loteria, és a dir que encara augmenten més el risc!

Per tant, com prevenir-los? Fàcil! Castrant a la vostra mascota abans del primer zel (abans dels 6 mesos).

Està demostrat que les femelles castrades abans del primer zel tenen un risc del 0,05% de desenvolupar tumors mamaris. Les castrades després del primer zel ja tenen un 8%! Si les castrem més tard del segon zel, el risc augmenta fins al 25%…

 

Com es tracten?

Si finalment no hem pogut evitar que la nostra femella tingui tumors, haurem de recorrer a un tractament el més agressiu possible per evitar que faci metàstasi.

La base del tractament és una detecció precoç: com més petit sigui el tumor en el moment de detectar-lo, més bon pronòstic tindrà la vostra mascota.

Quan es detecta el tumor cal fer una radiografia toràcica per assegurar-nos que encara no tenim metàstasi pulmonar. Si no està correcte, caldrà extirpar el tumor tant aviat com l’estat de l’animal ho permeti.

Si no està castrada, en aquest moment recomanem que aprofitem la mateixa anestèsia per castrar-la i reduir el risc de més tumors en un futur.

Una vegada extirpat el tumor és vital fer-ne una biòpsia per saber si es tracta d’un tumor begine (que probablement no tornarà a sortir) o maligne (que té risc de tornar a créixer tot i haver-lo extirpat).

Segons si és begine o maligne es farà quimioteràpia o no.

En el cas que en la radiografia toràcica haguem vist que hi ha metàstasi pulmonar, l’esperança de vida es redueix dràsticament.

 

EN RESUM:

– Els tumors mamaris s’eviten castrant a la vostra gossa o gata

– Sempre que es detecta un tumor s’ha d’extirpar i fer-ne la biòpsia

– Com més aviat es detecta i s’extirpa, menys risc de metàstasi i de mort

 

A la clínica sentim molts comentaris de gent que li ha dit algú que coneix a algú que és amic de no se qui que coneix a un veterinari… i que diu que s’ha de fer parir una vegada a la vida a la gossa perquè no tingui tumors…

Doncs bé, no ens cansarem de repetir-ho i ho posem en majúscules:

ÉS COMPLETAMENT FALS que fer reproduir una vegada a la vida a una gossa o a una gata li donarà protecció davant dels tumors. Aquesta creença estava molt arrelada en la comunitat mèdica fa uns anys però ara ja està més que demostrat que no és veritat.

Si algun veterinari us diu això (o li diu a un amic vostre) desconfieu-ne totalment! Fa més de 20 anys que se sap que aquest mite és FALS. Per tant, qui encara ho digui és que fa més de 20 anys que no toca un llibre, i en la professió veterinària això és IMPERDONABLE.