Què és la traqueobronquitis?

La traqueobronquitis o “tos de les gosseres” és una afecció respiratòria de les vies altes i mitges (tràquea i bronquis) sense afectació als bronquíols ni al parènquima pulmonar.

Habitualment els animals que la pateixen mostren els símptomes típics d’un refredat:

  • Tos
  • Estornuts
  • Cansament
  • Febre (en casos complicats)
  • Dificultat per menjar i beure

La tos és el símptoma més clar però moltes vegades es confon amb un vòmit, ja que en tossir treuen saliva o esput que sembla un vòmit blanc-biliós però que en realitat no ve de l’estòmac sinó del sistema respiratori.

Quan la malaltia no es tracta a temps o de manera correcta pot derivar en problemes en el sistema respiratori inferior: pneumonia i bronquiolitis.

Quins animals tenen més risc de patir-la?

És més habitual en gossos que en gats i sobretot veiem que la pateixen:

  • Si han estat adoptats en un refugi
  • Si han passat un temps en una residència canina
  • Si borden molt durant tot el dia
  • Si per passejar surten amb un collar enlloc d’un arnés
  • Si habitualment van a la platja o es mullen amb freqüència

En la majoria de casos l’afectació es lleu però hi ha una sèrie de gossos que poden tenir complicacions i que el problema s’agravi amb una pneumonia o amb dificultats respiratories molt greus:

  • Races braquicefàliques: aquelles que tenen el mussell curt (Carlinos, Bulldog, Boxer, etc)
  • Animals joves, sobretot si el protocol vacunal encara no està acabat o fa poc que ha acabat
  • Gossos vells: tenen més dificultat en general per superar qualsevol malaltia
  • Pacients de malalties cròniques, com per exemple: Leishmaniosis, Insuficiència Renal o Diabetes
  • Pacients de malalties respiratòries o cardíaques, ni que estiguin ben controlades

Com es diagnostica la tos de les gosseres?

Com que la tos en gossos acostuma a tenir 3 possibles origens (cor, pulmons o tràquea) hem de descartar que hi hagi una patologia pulmonar o cardíaca.

És imprescindible una bona asucultació cardio-pulmonar durant la visita a la clínica. També ens hem d’assegurar que el pacient no té febre i no té inflamació dels ganglis de sota del coll (que podria indicar altres problemes més greus).

Durant la visita també farem una palpació completa de la zona del coll, és possible que durant aquesta palpació el pacient tingui tos o malestar. Si demostra algun símptoma de molestia o tos diem que té un “reflexe tussigen positiu” i és un signe molt important.

Mitjançant una radiografia podem observar el cor i els pulmons i estar segurs que estan bé.

Quan hem descartat que la causa de la tos sigui per un problema del cor o dels pulmons i tenim aquest “reflexe tussigen positiu” podem estar pràcticament segurs del diagnòstic: traqueitis o bé traqueorbonquitis segons la gravetat que detectem.

Existeix un tractament efectiu?

El problema en la traqueobronquitis és la inflamació de la tràquea i els bronquis, aquesta inflamació provoca que es facin més gruixits, augmentin de mida i l’aire tingui més dificultats per circular correctament.

Per això el tractament es basa en desinflamar aquestes estructures, això ho podem aconseguir amb alguns tipus de còrtics. A més a més amb medicaments que proporcionin analgèsia i inhibició de la tos a nivell neurològic ajudem a que els dies que triga a fer efecte el còrtic, el pacient pugui respirar millor.

Es pot prevenir?

Hi ha diverses maneres de prevenir aquesta malaltia: la vacunació i les mesures de maneig.

La vacunació de la “tos de les gosseres” fa un temps només es posava a gossos que havien de passar una temporada en una residència canina per evitar el contagi ja que són llocs amb una alta densitat de gossos i a mes a més acostumena ser moments estressants.

Cada vegada estem veient més que és necessaria l’aplicació d’aquesta vacuna als animals vulnerables que hem citat abans (races braquicefàliques, animals vells, amb malalties cròniques siguin o no cardio-respiratòries, etc..).

La vacunació redueix el risc de contagi i a més a més, en cas de contagi, els símptomes i les conseqüències són més lleus.

A més a més de la vacunació, és molt recomanable que els gossos que ja han patit alguna vegada aquesta malaltia deixin de fer servir collars i utilitzin un arnés que eviti la pressió directa al coll, sobretot si són gossos que acostumen a estirar durant el paseig. 

Si la traqueobronquitis s’ha derivat per un excés de lladrucs cal buscar la causa d’aquest comportament amb l’ajuda d’un etòleg.

En ser una malaltia més freqüent a les èpoques de fred, recomanem que no banyar als gossos a l’exterior i, si cal fer-ho, utilitzar tovalloles de cotó molt absorvents desrpés del bany per eliminar l’excés d’humitat que pot derivar en aquest tipus de refredat.