Menu
És una malaltia molt contagiosa que afecta als gats i que pot deixar seqüeles permanents o provocar la mort. És habitual que els gats del carrer la pateixin i sovint veiem gatets de les colònies salvatges que estan tots permanentment malalts.
Aquesta malaltia costa molt de curar i el millor és prevenir-la.
La rinotraqueïtis malauradament està molt extesa per tot el món i la poden patir tant gats salvatges, domèstics com altres felins més grans com els lleons o els tigres.
Els culpables principals són dos virus:
En els casos lleus es pot veure:
Si el quadre evoluciona, el teu gat pot ser que tingui:
A vegades la infecció no és només per aquests dos virus sinó que algunes bactèries s’aprofiten de la situació i també creixent al sistema respiratori dels gats afectats, en aquests casos el llagrimeix la secreció nasal que veuràs no serà transparent o blanca sinó que pot tenir una coloració verdosa o marronosa.
Com que el quadre clínic és força evident, normalment no cal fer cap prova.
Tot i això alguns gats que no milloren amb el tractament cal que fem anàlisis de líquids corporals com la secreció nasal, llàgrimes o saliva per buscar aquests virus i també si hi ha o no complicació amb bactèries (que poden ser les culpables de que el gat no millori).
A dia d’avui no hi ha cap tractament per eliminar els virus que hem comentat. Per això l’objectiu principal és ajudar al cos a mantenir-se bé mentres supera la malaltia.
És molt important aïllar els gats infectats dels que no ho estan perquè és una malaltia molt contagiosa i s’escampa molt ràpid. Si tens més d’un gat caldrà que el gat malalt estigui totalment separat dels altres i que tu et rentis bé les mans i et canviïs de roba després de tocar-lo.
Cal tenir cura cada dia de la neteja del gat malalt, provablement ell sol no es troba prou bé com per netejar-se els orificis nasals i els ulls i hem de ser nosaltres els que fem una neteja a consciència per evitar que se li tapi el nas o que no pugui obrir els ulls.
Sabem que la cura total dels gats malalts a vegades és impossible, de fet molts d’ells es queden com a “portadors” de la malaltia tota la vida. Normalment no mostren símptomes però quan tenen una situació d’estrés (canvis a casa, visites de familiars) o una baixada de defenses per una altra malaltia, pateixen un rebrot i tornen a estar amb el quadre típic de mocs i llàgrimes.
Per això és important que des de petits els gatets es vacunin de seguida i es vagin revacunant cada any.
Afortunadament existeix una vacuna molt segura que es pot posar a gatets a partir de les 8 setmanes d’edat i que, si bé no els protegeix totalment d’aquests virus, ajuda a fer que si mai pateixen la malaltia, no sigui tant greu.
