Què és la rinotraqueïtis?

És una malaltia molt contagiosa que afecta als gats i que pot deixar seqüeles permanents o provocar la mort. És habitual que els gats del carrer la pateixin i sovint veiem gatets de les colònies salvatges que estan tots permanentment malalts. 

Aquesta malaltia costa molt de curar i el millor és prevenir-la.

La rinotraqueïtis malauradament està molt extesa per tot el món i la poden patir tant gats salvatges, domèstics com altres felins més grans com els lleons o els tigres.

Quina és la causa de la rinotraqueïtis?

Els culpables principals són dos virus:

  • Herpesvirus felí
  • Calicivirus felí
Aquests dos virus destrueixen el sistema respiratori superior dels gats (sinus nasals, faringe, tràquea..) i normalment no tenen conseqüències greus que puguin fer perillar la vida del pacient.
 
Tot i això cal anar amb compte perquè algunes variants del Calivirus felí poden provocar la mort en pocs dies.

Quins símptomes puc veure en el meu gat?

En els casos lleus es pot veure:

  1. Apatia
  2. Llagrimeig
  3. Secreció nasal

Si el quadre evoluciona, el teu gat pot ser que tingui:

  1. Febre
  2. Pèrdua de la gana (anorèxia)
  3. Úlceres a la boca

A vegades la infecció no és només per aquests dos virus sinó que algunes bactèries s’aprofiten de la situació i també creixent al sistema respiratori dels gats afectats, en aquests casos el llagrimeix la secreció nasal que veuràs no serà transparent o blanca sinó que pot tenir una coloració verdosa o marronosa.

Com diagnostiquem els veterinaris aquesta malaltia?

Com que el quadre clínic és força evident, normalment no cal fer cap prova. 

Tot i això alguns gats que no milloren amb el tractament cal que fem anàlisis de líquids corporals com la secreció nasal, llàgrimes o saliva per buscar aquests virus i també si hi ha o no complicació amb bactèries (que poden ser les culpables de que el gat no millori).

Com es pot tractar?

A dia d’avui no hi ha cap tractament per eliminar els virus que hem comentat. Per això l’objectiu principal és ajudar al cos a mantenir-se bé mentres supera la malaltia.

  • Si hi ha coinfecció bacteriana caldrà tractar amb antibiòtics específics per cada bactèria (és possible que calgui fer un cultiu de mocs o saliva per saber quins són)
  • L’alimentació ha de ser tova si el Calcivirus ha provocat úlceres a la boca, podem escalfar llaunes per potenciar la seva olor i ajudar a aquells gats que tenen l’olfacte malalment per culpa dels mocs
  • En casos de gats que s’han deshidratat per la pèrdua de líquids en forma de mocs o babeig, pot fer falta l’ingrés hospitalari per donar fluids intravenosos

És molt important aïllar els gats infectats dels que no ho estan perquè és una malaltia molt contagiosa i s’escampa molt ràpid. Si tens més d’un gat caldrà que el gat malalt estigui totalment separat dels altres i que tu et rentis bé les mans i et canviïs de roba després de tocar-lo.

Cal tenir cura cada dia de la neteja del gat malalt, provablement ell sol no es troba prou bé com per netejar-se els orificis nasals i els ulls i hem de ser nosaltres els que fem una neteja a consciència per evitar que se li tapi el nas o que no pugui obrir els ulls.

Es pot prevenir?

Sabem que la cura total dels gats malalts a vegades és impossible, de fet molts d’ells es queden com a “portadors” de la malaltia tota la vida. Normalment no mostren símptomes però quan tenen una situació d’estrés (canvis a casa, visites de familiars) o una baixada de defenses per una altra malaltia, pateixen un rebrot i tornen a estar amb el quadre típic de mocs i llàgrimes.

Per això és important que des de petits els gatets es vacunin de seguida i es vagin revacunant cada any.

Afortunadament existeix una vacuna molt segura que es pot posar a gatets a partir de les 8 setmanes d’edat i que, si bé no els protegeix totalment d’aquests virus, ajuda a fer que si mai pateixen la malaltia, no sigui tant greu.