Els cargols com transport de malalties

Els cargols/llimacs (anomenats genèricament gasteròpodes) són uns mol·luscs terrestres en ocasions portadors d’un paràsit pulmonar denominat Angiostrongylus vasorum.

Aquesta parasitosi, es considera a dia d’avui una malaltia emergent a Europa, amb un major reporti de casos clínics al Regne Unit (zona verda i molt humida, ideal per als cargols). A Espanya, el 2010, es va dur a terme un estudi per part de la Universitat de Barcelona que va determinar que a la península el principal portador era la guineu, igual que altres països d’Europa, i que això apunta que el risc de contagi per part dels animals domèstics sigui més gran de què es va pensar anteriorment.

El cicle de Angiostrongylus vasorum comença les larves de estat 1 (les més immadures) situades a l’arbre bronquial de l’animal parasitat. Aquestes larves, són vehiculades mitjançant el moc i la tos cap a les vies aèries altes, i amb la deglució d’aquest moc per part de l’animal, accedeix a el sistema digestiu. Després d’un llarg recorregut per tot aquest, són expulsats amb la femta. Posteriorment, els cargols i llimacs s’alimenten de les restes d’aquesta femta, ingerint les larves. Aquestes, a l’interior de l’hoste, es desenvolupen fins a aconseguir l’estadi larvari 3 (també s’ha vist que les granotes poden allotjar larves 3 i transmetre-les a gossos i gats). Si algun gos/gat ingereix aquestes llimacs o cargols (hi ha estudis que han demostrat que amb llepar la bava d’aquests animals és més que suficient) queda parasitat amb aquestes larves d’estat 3. Després, a l’arribar a l’intestí, aquestes larves accedeixen a l’ sistema circulatori fins aposentar en el ventricle dret de cor, on arriba al seu estat adult. Els ous d’aquests adults van a parar per mitjà de la circulació als pulmons, a l’arbre bronquial, i allà, eclosionen, donant lloc a la larva 1 i tancant el cicle.

Els gossos que desenvolupen aquesta parasitosi solen tenir:

  • Toses
  • Letargia
  • Malestar
  • Debilitat
  • Anèmia
  • Alteracions en la coagulabilitat: sagnats excessius per ferides menors, sagnat pel nas etc.

També s’han descrit casos amb desenvolupament de xoc anafilàctic i mort de l’animal per presència dels paràsits. Així que, encara que el risc sigui mínim, les conseqüències d’una parasitosi poden arribar a ser severes.

Angiostrongylus vasorum és un paràsit bastant similar en la seva ubicació a Dilofilaria immitis, i el seu diagnòstic és gairebé igual de complicat que el de Dirofilaria. Però, el seu tractament no és tan tediós com el de la seva companya.

A la bibliografia més recent, s’han proposat tractaments amb milbemicina (MILPRO®) a dosis de 0,5 mg/kg cada setmana durant 4 setmanes, o fenbendazol (Panacur®), 25 mg/kg cada dia durant 20 dies. En tots dos casos, la taxa de resposta és excel·lent (85-91%) i poc costosa per als amos.

Així que recorda, desparasita trimestralment a la teva mascota adulta i mensualment al teu cadell, mantén allunyat dels cargols i els llimacs (i de les granotes!) I si sospites que pugui estar parasitat amb Angiostrongylus vasorum truca’ns per poder detectar la malaltia al més aviat possible!

Com NO eliminar els cargols

També volíem aprofitar aquest article per advertir-vos que en aquestes èpoques plujoses molts propietaris de jardins i tècnics de manteniment poden posar esquers amb verí per llimacs i caragols a l’abast dels nostres amics. Aquests esquers són molt atractius per a ells, ja que són dolços i apetitosos. Però porten metaldehid, un verí molt potent que si s’arriba a absorbir a nivell intestinal provoca inhibició de el Sistema Nerviós, convulsions, ¡i fins a la mort de l’animal!

Si creus que el teu gos s’ha menjat un esquer per cargols, acudeix el més ràpid que puguis al veterinari. Si la ingestió s’ha produït fa menys de dues hores, provocarem el vòmit del teu animal i pot ser que amb això sigui suficient. Però si vas una mica més tard, haurem de procedir a realitzar rentats gàstrics, sondatges amb carbó actiu per evitar la seva acció o fins i tot hospitalitzar si evidenciem símptomes neurològics.

Imatge extreta de veterinariosvalencia.es

Normalment el metaldehid es dispensa a pellets de color blau o verd intens com a la foto adjunta que us deixem per aquí perquè ho sapigueu identificar bé i camineu amb ull aquests dies.