Avui parlarem d’uns animals una mica menys habituals que els nostres amics amb pèl i quatre potes que estem acostumats a veure.

Tenen escates, alguns closca, altres s’arrosseguen i altres tenen visió de 360º. Parlem dels rèptils.

Aquests animals, es troben dos esglaons per sota dels gossos i els gats en l’anomenada “Escala filogenètica”. Diguem que són uns animals més primitius (però no per això menys complexos) que els mamífers.

A Espanya, hi ha registrades moltíssimes espècies de rèptils catalogades com “exòtic”, de manera que és impossible que us parlem de totes elles en aquesta publicació, però sí que volem ressaltar algunes de les característiques comunes entre tots ells per així conèixer-los més de prop i evitar els possibles problemes que puguin sorgir d’un maneig inadequat.

Què els fa tan especials?

La característica més important a destacar d’aquests animals és que són poiquiloterms, és a dir, al contrari que els mamífers, no són capaços de termorregular-se i mantenir una temperatura constant, sinó que són totalment dependents de la temperatura exterior.

Això és important recordar-ho, ja que com més baixa és la temperatura d’aquests animals, més inactiu es torna el seu metabolisme en tots els sentits:

Per això, si som amos de rèptils, hem de vigilar diàriament la temperatura del seu terrari, i garantir que aquesta estigui en el seu rang de temperatura de confort per a la seva espècie.

A més de la temperatura, aquests animals han de tenir un correcte aportació de vitamina D, la qual poden adquirir:

  • En el cas dels rèptils carnívors, de la seva dieta. La qual ha d’estar basada en consumir preses senceres, ja que aquesta vitamina s’emmagatzema en les seves vísceres.
  • En el cas dels herbívors, mitjançant l’exposició a una font de llum ultraviolada. Això es pot fer bé mitjançant l’ús d’una bombeta amb font UVB que ha de renovar cada 6 mesos en el cas de tenir a la nostra mascota en un terrari, o mitjançant l’exposició a la llum solar directa (sense que hi hagi cap tipus de vidre de per mig).

Tenir al nostre animal amb un correcte aportació de vitamina D és fonamental per al correcte estat dels seus ossos, ja que aquesta vitamina ajuda a fixar el calci en ells. També és recomanable donar un suplement de calci en algunes espècies. Totes aquestes mesures, van dirigides a evitar el desenvolupament de Malaltia Metabòlica Òssia (MMO), una síndrome greu que pot causar:

Els suplements de calci es poden donar en diferents formats (comprimit o líquid) segons l’espècie i el pes.

A més a més tingues en compte...

A més de totes aquestes mesures generals, hem de tenir en compte que cada espècie és diferent: hi ha rèptils desèrtics, selvàtics, tropicals, aquàtics etc. De manera que cada hàbitat o terrari ha d’adequar el màxim possible a la seva manera de vida salvatge. Per exemple, si tenim una iguana, l’ideal seria que el seu terrari fos alt i que tingués diverses branques per poder enfilar i desenvolupar el seu comportament natural.

Generalment són animals molt forts i estoics i quan es posen malalts costa molt veure’ls manifestar la seva simptomatologia d’alguna manera. Encara que el més habitual és que deixen de menjar. No solen tenir moltes malalties associades, i les més comunes, com ja hem vist, solen ser degudes a un maneig inadequat per part de l’amo.