Categories
Medicina felina Medicina interna Medicina preventiva

Malalties transmeses per vectors en gats

Quan una malaltia és contagiosa entre animals, pensem que aconseguint separar els animals infectats dels no-infectats és suficient per evitar el contagi.. però no!! 

Els “vectors” són aquells animals (normalment són insectes) que poden fer de transport per a virus, bactèries o paràsits i transmetre malalties a grans distàncies ni que els animals no estiguin junts.

En el cas dels gossos el primer que ens ve al cap és el Flebotom, un tipus de mosquit molt peculiar, que és el mitjà de transport de Leishmania infantum, el paràsit que provoca la Leishmaniosis.

Les malalties més freqüents que els gats poden patir per culpa dels vectors que les transporten són:

 

BARTONELLOSIS

S’anomena “la malaltia de l’esgarrapada del gat” perquè es contagia a les persones d’aquesta manera. La bacteria que la provoca, Bartonella henselae s’emmagatzema en la saliva i a les ungles dels gats infectats. Com ha arribat fins allà? B. henselae viatja a dins les caques de les puces (Ctenophalides felis felis és la puça més habitual en gats) que poden picar al teu gat, quan es llepa el cos per netejar-se se li queden restes de caques de puça i bactèries a la zona de la boca i si es rasca per la picor de les puces, li queden restes a les ungles. 

És una malaltia que està extesa a tot el món i els gats que més habitualment es contagien són els menors de 2 anys, els que surten a l’exterior o els que comparteixen casa amb més gats.

En general el teu gat no mostrarà cap símptoma a no ser que ja patís alguna malaltia greu com una Inmunodeficiència. En aquest cas podria tenir febre, gingivitis lleu.. Caldrà treure-li sang per detectar la malaltia.

És important que sàpigues que les puces no et poden transmetre de manera directa aquesta malaltia per molt que et piquin.

Tot i que és una malaltia que es pot tractar amb efectivitat, el millor és prevenir la picada de les puces amb productes repel·lents (collars, pipetes, etc.).

FILARIOSIS

Aquesta malaltia afecta tant a gossos com a gats però el problema en gats és que el tractament és molt més complexe i la majoria de fàrmacs que fem servir en gossos són perillosos en gats.

Està provocada per les larves d’un cuc anomentat Dirofilaria immitis que es transmeten per la saliva dels mosquits quan piquen als gats. Aquestes larves viatgen des de la pell fins a les artèries pulmonars i al ventricle dret del cor, allà creixen i es fan adultes ocupant tot l’espai del cor. Tot i que els adults viuen al cor, els problemes greus són per culpa de les larves que estan per la zona pulmonar.

(mapa de la distribució de Dirofilaria immitis i Dirofiaria repens)

Tot i que els gats no són el hospedador ideal, els cucs de adults poden viure uns 2 anys a dintre el cor i n’hi poden cabre uns 3 o 4

Com que tenen pocs cucs adults, si casualment tots són mascles la detecció per sang serà molt complicada, perquè les proves que existeixen actualment només són capaces de detectar les femelles de Dirofilaria

La majoria de gats no mostren cap símptoma però en alguns casos tenen de forma abrupta tos, disnea i vòmits. Aquests símptomes comencen quan els cucs es moren i queden lliures pel torrent sanguini.

Hi ha hagut alguns casos de mort sobtada de gats infectats.

HEMOPLASMOSIS

La manera de contagiar-se els gats d’aquesta malaltia no està clara però es creu que està relacionat amb les puces i les paparres. Hi ha estudis que semblen demostrar que fins i tot pot contagiar-se de mares a fills per la sang durant l’embaràs!

La bacteria que la provoca és Mycoplasma haemofelis. Aquesta bacteria s’enganxa a la superfície dels glòbuls vermells i quan el sistema immunitari del gat intenta eliminar-la, també elimina els glòbuls vermells.

Si el teu gat s’infecta pots notar que està més pàl·lid per l’anèmia, també que ha perdut pes i fins i tot que té febre.

És difícil confirmar el diagnòstic d’aquesta malaltia perquè cal observar la sang al microscopi amb una tinció especial.

Com que encara no està ben establerta com és la transmissió, et recomanem que almenys apliquis unes mesures bàsiques per evitar que el teu gat es contagiï com posar productes antipuces i antipaparres durant tot l’any i evitar que el teu gat es baralli amb altres gats (per exemple castrant-lo si té problemes territorials).

 

 

Tot i que és cert que hi ha alguns casos de gats infectats de Leishmania al món no és el més habitual