Categories
Medicina interna

Leishmaniosis

La leishmaniosi és una malaltia infecciosa causada per un paràsit microscòpic anomenat Leishmania infantum.

Què causa la malaltia?
Arriba als nostres gossos a través de la picada del flebotom, que és qui el “trasllada” d’un animal a un altre en la seva cavitat bucal. Quan el flebotom ingereix sang d’un gos infectat es “carrega” de paràsits i els transmet a un nou gos quan li pica. A través del torrent sanguini arriba a les cèl·lules de tot el cos causant danys en els teixits afectats.

En zones endèmiques podem trobar gossos sans no infectats, gossos infectats però que estan sans i, finalment els gossos que estan malalts. És a dir, que hi ha molts gossos que tenen la malaltia però que encara no han demostrat cap símptoma.

Segons els estudis, els gossos més susceptibles es troben en dues franges d’edat ( <3 anys i de 8 a 10 anys), els mascles són més susceptibles que les femelles i les principals races al que les afecta son el Pastor Alemany, el Bòxer i el Rottweiller.

Quins símptomes veuré?
La majoria de pacients presenten lesions cutànies i inflamació dels ganglis, també poden presentar lesions ulceratives, coixeres, atrofia muscular, alteracions neurològiques, sagnat nasal i inflamació de les parpelles.

Com es tracta?
Existeixen 3 objectius clars a cobrir:

  • Millorar i/o reduir la gravetat de l’estadi clínic.
  • Reduir la càrrega parasitària i potenciar una millor resposta immune.
  • Reduir la capacitat de transmissió dels gossos tractats.

Mitjançant un tractament oral i en injeccions s’aconsegueix controlar la malaltia.

Aproximadamen durant 1 mes caldrà punxar-li el tractament a sota de la pell (igual que es punxen les persones diabètiques), nosaltres us ensenyarem com fer-ho en cas de necessitat.

És un tractament segur?
Com tots els fàrmacs, sempre pot haver efectes secundaris però no s’ha de suspendre el tractament a no ser que els efectes adversos siguin molt continus. Això ho avaluarem a la clínica.

Podeu observar:

  • Abscessos als punts d’injecció
  • Febre
  • Afectació renal
  • Formació de cristalls en l’orina
  • Perdúa de gana i de pes
  • Vòmits esporàdics

Cal assegurar-se que són efectes adversos, ja que en alguns casos el què podria passar és que la malaltia estigués empitjorant tot i el tractament! Per això en cap cas heu de parar el tractament sense consultar-nos-ho.

Com sabré si el meu gos millora?
Per valorar la resposta al tractament ens hem de fixar primer en l’eficàcia clínica (avaluant de nou l’estat clínic de l’animal) i realitzant proves laboratorials que ens ajudaran a comparar els resultats abans i després del tractament.

També hem de mirar el “nivel del parásit” en la sang amb proves serològiques per mirar si la quantitat d’anticossos han disminuït.

En general farem controls clínics cada 3 mesos durant el primer any, ja que ens ajudaran a emetre un pronòstic més acurat i, després, cada 6 mesos o cada any. En alguns casos específics es pot requerir més o menys controls de sang.

EXTRA! La leishmania i els ronyons
S’ha de diferenciar la situació dels gossos amb només Leishmaniosis i els gossos amb Leishmaniosis i malaltia renal.

A l’hora de classificar-los utilitzarem per a una banda la classificació clínica per Leishmània i la classificació clínica renal (IRIS), ja que tindran un pronòstic diferent.

La classificació IRIS utilitza la concentració de Creatinina en sang, la proteïnúria i la pressió arterial sistèmica, en funció d’aquests valors, emetrem un pronòstic i és per aquest motiu que el tractament varia.

 

El seguiment és molt important, ja que el nostre pacient presenta dues malalties importants: Leishmaniosis i Malaltia Renal Crònica.  Aquest seguiment ens ajudarà a realitzar un millor pronòstic i canviar la medicació si s’escau.