IBD ve de l’anglès Inflamatory Bowel Disease. Traduït al català: “Malaltia inflamatòria intestinal”. Aquesta malaltia guarda força paral·lelismes amb la malaltia de Crohn en humana.

A grans trets, és un procés inflamatori crònic de l’intestí.

Els tipus d’IBD es classifiquen depenent de quines cèl·lules inflamatòries infiltren l’intestí prim per generar aquesta patologia, i poden ser:

  1. Limfoplasmocitaria
  2. Eosinofílica
  3. Granulomatosa
  4. Histiocítica

Generalment veiem un pacient tipus:

  • Amb diarrea crònica (més de dues setmanes de durada) aquosa o pastosa.
  • Amb presència de vòmits biliosos, sobretot en dejú, perquè la IBD sol provocar secundàriament gastritis antral.
  • Amb aprimament: vénen MOLT prims a la clínica.
  • A conseqüència de la no absorció de nutrients per aquesta inflamació, es causa aquesta primesa, ia la llarga, també una manca de proteïnes sèriques, que fa que l’abdomen es vegi inflat i amb líquid a l’interior (ascitis).

Com diagnostiquem una IBD?

Per entendre aquest diagnòstic de l’IBD és important que entenguem primer que el diagnòstic diferencial d’una diarrea crònica (tant en gos com en gat) és immensa.

Hi ha causes digestives, parasitàries, renals, endocrines, hepàtiques, bacterianes, pancreàtiques i fins i tot tumorals!

Per això, fa temps, es va establir un protocol molt clar que dictamina quines proves cal fer i en quin ordre per descartar possibles causes. Aquest protocol està pensat per anar de la prova menys invasiva a la més invasiva.

  1. Reviseu l’alimentació a consciència. No hi ha res que li pugui estar asseient malament? En aquest punt sobretot busquem assegurar-nos que no té cap al·lèrgia alimentària. Si sospitem que es tracta d’això, us demanarem fer una dieta hipoalergènica ESTRICTA (és a dir, pinso hipoalergènic i aigua EXCLUSIVAMENT) durant un mínim de 8 setmanes.

  2. Si no sospitem d’una al·lèrgia alimentària de vegades passem directament al segon punt que consisteix a enviar una anàlisi coprològica seriada (3 mostres de femta recollides 3 dies consecutius). Per analitzar-les i descartar que no hi hagi cap paràsit campant a gust per l’intestí donant problemes. Si trobem l’agent causal es tracta de manera específica i ja estaria resolt el cas.

  3. Anàlisi de sang completa: és important que s’inclogui mesurament d’hormones tiroïdals, perfil renal i perfil hepàtic. Si en trobem la causa, aturem el protocol aquí.

  4. Mesurament de TLI (tripsina immunoreactiva): aquest enzim és espècie-específic (n’hi ha una per a gat i una altra per a gos) i ens determinarà si hi ha insuficiència pancreàtica exocrina. Aquesta patologia és comuna al pastor alemany. Es tracta proporcionant al cos els enzims que falten al pàncrees per produir. Moltes vegades es complementa amb suplements de vitamines.

I finalment si tot això ens falla… Entrem a endoscòpia i traiem una biòpsia de la regió que veiem més afectada del digestiu. La raó de fer-ho és perquè la biòpsia l’ha de valorar un patòleg per diferenciar si és una IBD o si és un limfoma digestiu… un càncer molt agressiu de cèl·lules de defensa.

Aquest darrer pas és molt determinant perquè el limfoma i l’IBD es tracten de maneres molt diferents! en el cas del limfoma se us recomanarà quimioteràpia, i en el cas de la IBD es tracta.

Tractament del IBD:

  1. Dieta altament digestible. Baixa en greix i fibra. De vegades es recorre a dietes de proteïna hidrolitzada per estalviar encara més feina a l’intestí.
  2. Antibiòtics per evitar sobrecreixement bacterià secundari.
  3. Immunosupressors: la pedra angular del tractament. Se solen posar un mínim de 3 mesos baixant la dosi progressivament.

En el cas dels gossos de raça Bòxer amb colitis ulcerosa histiocítica, s’ha descrit un nou tractament que és específic per tractar la patologia en aquesta raça, i no hem de donar els fàrmacs anteriorment esmentats sinó un altre antibiòtic més específic durant 75 dies. La raó que això sigui així és perquè s’ha descobert que no és el sistema immunitari qui està darrere d’aquesta malaltia als gossos de raça boxer, sinó un serotip d’E.coli.