És bastant habitual que a la clínica ens arribin conillets joves que en la seva cartilla apareixen desparasitats un cop exclusivament pel veterinari de la granja o viver on van néixer a més de portar la seva primera vacuna posada.

Això està bé, perquè garanteix que el nostre petit no porta cap paràsit intestinal en el budell ni tampoc tindrà problemes vírics durant aquest primer any en el que estigui al nostre costat. Però, aquest protocol comú, no és efectiu quan es tracta de la encephalitozoonosis (deu ni do quin nom, gairebé ens fem mal a l’llegir-lo).

El paràsit i la malaltia

La encephalitozoonosis és una malaltia neurològica causada per Encephalitozoon cuniculi (E.cuniculi), un paràsit que comunment molts conills porten de manera asimptomàtica i que no manifesten mai al llarg de la seva vida, i que és molt probable que, si el teu petit ve d’una granja o un criador de conills, dugui amb si, ja que es contagia entre conills i moltes vegades, de la mare passa a les cries.

És important, per aclarir possibles ensurts o pors, que entenguem que la encephalitozoonosis no és una zoonosi (malaltia transmissible d’animals a humans). Aquesta malaltia és denominada així pel protozou que la genera, que s’anomena: Encephalitozoon cuniculi

Aquest paràsit viu en una porció de cervell anomenada cerebel, encarregada de la coordinació i l’equilibri.

E. cuniculi roman en el cerebel de manera “latent”, esperant que el conill tingui una baixada de defenses, bé per malaltia, estrès o vellesa. I és llavors quan augmenta les possibilitats que aquest paràsit es multipliqui i doni els símptomes clàssics de la encephalitozoonosis: la síndrome vestibular.

Símptomes

Normalment l’amo de l’pacient que contreu la malaltia sol trucar-nos dient que el conill va “tort” i és que literalment és el que succeeix!, giren el cap cap a un costat i no es pot moure ni mantenir l’equilibri, girant sense parar o fins i tot donant girs en l’aire i podent fer-se molt de mal a si mateix i fins i tot trencant-la seva columna vertebral. És una malaltia que “espanta” bastant, i a més té una mortalitat del 40%, i els que sobreviuen a vegades presenten seqüeles a nivell neurològic.

Tractament de suport

El tractament en cas d’haver-se contagiat la malaltia, es basa en utilitzar conjuntament fenbendazol i antibiòtic durant un mes i aplicar cures especials al pacient: normalment recomanem folrar el transportí internament amb materials tous perquè l’animal no es faci mal, i en cas de que aquest no pugui alimentar-se per si mateix, moltes vegades ha de ser l’amo el que administri el menjar en format farinetes fins que el conill es recuperi.

Prevenció

Com podem evitar aquesta malaltia? Fent un protocol desparasitant específic per eliminar qualsevol possible E.cuniculi que tinguem en el cerebel amagat.

Des de ARA Veterinaris, recomanem aplicar-lo de forma sistèmica a tot conill de qualsevol edat que mai hagi rebut aquest tractament, mai és tard per prevenir-la!

Si tens un conill però dubtes que se li hagi aplicat un tractament desparasitante específic per a aquesta malaltia, acosta’t a preguntar al centre! Estem encantats de resoldre els vostres dubtes!