En aquest article parlarem d’una malaltia que fa una mica de “por” (a nosaltres també personalment): l’epilèpsia. Pot semblar un procés molt greu, per això volíem donar una mica de llum i coneixement sobre aquesta malaltia perquè en sapigueu una mica més, i en el cas que el vostre nen estigui diagnosticat, dir-vos com afrontar la malaltia i tractar-la.

Definició i criteris de classificació:

L’epilèpsia implica una activitat elèctrica anormal a les neurones del cervell, la qual provoca pèrdua de la consciència i de vegades convulsions violentes (que no tenen per què passar).

És molt important per al clínic poder diferenciar mitjançant preguntes entre epilèpsia/síncope i altres processos patològics similars. Per a nosaltres, és un ajut increïble que l’amo ens proporcioni tota la informació descriptiva que pugui. De fet, alguna vegada ens han portat fins i tot vídeos del procés, i és un material que ens aporta moltíssim a l’hora de diagnosticar una epilèpsia. Com se sol dir: “una imatge val més que mil paraules”.

Què ha de passar en una epilèpsia per ser considerada com a tal? Ho veurem:

  1. Hi ha d’haver pèrdua de la consciència. Generalment us preguntarem si segueix la vostra veu quan li parleu durant l’atac. També és molt comú que en finalitzar l’atac vegem una mica de bava a les seves comissures o fins i tot que es facin pipí i caca a sobre en quedar inconscients.
  2. Generalment hi ha una etapa preictial. Com un preludi de l’atac. Molta gent ens explica que el seu gat s’amaga, o que el seu gos mira cap amunt abans que passi l’epilèpsia en si mateixa. Com si l’animal sabés què passarà per endavant. Les persones amb epilèpsia solen dir que abans que passi un atac perceben una olor de cremat particular, així que és probable que en el cas dels gossos i els gats passi alguna cosa similar.
  3. També algunes vegades l’epilèpsia s’associa a algun moment excitant del dia: quan la família s’asseu a taula a dinar, o quan arribem a casa i es posen contents de veure’ns.
  4. També hi ha una etapa postictal: unes hores després de l’atac veiem que el nostre amic sembla més deprimit o adormit que abans de l’atac.
  5. Per ser considerada epilèpsia idiopàtica (congènita, “de naixement” diguem-ne) el més probable és que el pacient tingui menys de 5 anys.

Important: si una epilèpsia dura més de 5 minuts o té més d’una convulsió en menys de 24 hores és una URGÈNCIA.

Què causa una epilepsia?

MOLTES coses. Però aquí us explicarem les més comunes i quines proves fem a la clínica per descartar-les.

Quan és la primera vegada que el vostre amic pateix un atac, us demanem sempre que vingueu al veterinari com més aviat millor per veure que tot està bé.

El primer que fem és una analítica completa del pelut, una ecografia i una radiografia. La raó per la qual fem això és perquè:

  1. Dolors molt forts ocasionats per problemes digestius poden causar comportaments al nostre amic que ens recordin a una epilèpsia.
  2. Les hipoglucièmies (sobretot en gossos toy) són una causa d’epilèpsia

Un cop hem descartat aquestes dues malalties, el següent pas és mirar els àcids biliars pre i postpandrials. Aquests enzims són molt específics del fetge, i idealment ens interessa mirar-los en dejú i dues hores després de dinar per mirar si han augmentat anormalment. Per què fem això? Perquè el fetge és l’òrgan que depura la sang que ve de l’aparell digestiu després de recollir els nutrients del menjar per una vena especial anomenada “porta” que no s’ha de barrejar amb la sang sistèmica (la que va a la resta del cos) precisament perquè és una sang “bruta” i ha de passar abans pel fetge perquè la netegin.

El problema és que en alguns animals, aquesta vena porta sí que es comunica amb la sang sistèmica (en realitat sol ser una malformació congènita en molts casos: hi ha una comunicació anòmala entre la vena porta i la resta del “circuit” i els tòxics passen a circulació general).

En tenir aquests tòxics circulant pel cos, el cervell “s’intoxica” i ens pot donar la sensació que l’animal té una convulsió perquè solen fer coses molt rares: estan “borratxos”, es queden estirats i perden la consciència, es queden quiets mirant a la paret etc.

Si els àcids biliars ens surten positius, tenim el diagnòstic!

Però... i si els àcids biliars surten bé?

Aleshores hem de passar directament a realitzar un TAC/Resonància magnètica. La raó d’aquesta darrera prova és per diferenciar si estem davant d’una epilèpsia estructural o idiopàtica.

  • L’epilèpsia estructural succeeix perquè literalment hi ha “una estructura” dins del cervell que causa l’epilèpsia. Generalment és un tumor, però poden ser moltes coses!
  • L’epilèpsia idiopàtica en una frase col·loquial seria una cosa així com: “Tot està bé però té epilèpsia”. Exactament igual que passa amb els nens epilèptics quan es diagnostica, veiem que l’animal està perfectament sa però té aquesta hiperactivitat elèctrica al cervell que li fa patir atacs.

En el cas de l’epilèpsia idiopàtica, no tenim manera de curar la malaltia de manera definitiva, però sí que podem tractar-la assegurant una bona qualitat de vida de l’animal.

Com tractem l'epilèpsia idiopàtica?

Amb fàrmacs que evitin els atacs. Els més usats són el fenobarbital i la imepitoïna, i amb cada pacient hem de trobar-ne la dosi ideal terapèutica amb temps i paciència.

Inicialment se li pauta la dosi estàndard de fenobarbital (és la que solem emprar aquí) i hem d’anar controlant la dosi cada 6 mesos per saber si estem al rang terapèutic i si estem frenant els atacs al 100% sense baixar massa l’activitat neuronal ( de vegades hi ha gossos molt sensibles al fenobarbital que a les primeres dosis es queden molt adormits).

Tot és qüestió de monitoritzar i adaptar els medicaments al nostre amic.

Esperem que us hagi agradat aquest article. Per cert! si voleu saber com afrontar una convulsió quan passa podeu llegir aquest article que redactem al seu dia.

Us expliquem com actuar davant d’una crisi convulsiva quan passa.

Si voleu que fem un article exclusiu sobre les altres causes d’epilèpsia que no són l’estructural ni la idiopàtica, escriviu-nos un mail al correu perquè ho sapiguem!

Una salutació i ens veiem aviat.