Tot aquell que tingui un gos/gat haurà sentit parlar, encara que sigui d’oïdes, de la dieta BARF.

Les sigles BARF provenen de l’anglès: Biologically Appropirate Raw Food (Aliments Crus Biològicament Apropiats).

En origen, aquesta dieta tenia com a objectiu oferir als peluts una dieta natural, amb ingredients de qualitat i poc processats. Tot avantatges, oi?

La dieta BARF basa la seva composició en els següents ingredients:

  1. Carn i òssos carnosos (60%)
  2. Vegetals i verdures (15%)
  3. Vísceres i òrgans (10%)
  4. Fruites (5%)

Si ho pensem bé, i donant per fet que se li oferirà a l’animal una dieta variada dins de les opcions que proposen els seus guies, és una dieta ben equilibrada i amb molts avantatges:

  • Carn, amb proteïnes de qualitat
  • Vegetals i fruites, amb vitamines i minerals i una aportació extra de fibra
  • Vísceres i òrgans excretors, amb una molt completa matriu alimentària. Els més emprats són el fetge i el ronyó.

Però, lluny del que pugui semblar, aquesta dieta té diverses “llacunes” que volíem desenvolupar en aquest post amb vosaltres i ajudar-vos als que vulgueu fer-ho a seguir una dieta casolana natural però amb coneixement.

Comencem!

Primera part: Els òssos

Els veterinaris ho haurem dit per activa i per passiva tantes vegades que ja ens hem cansat d’això: NO oferiu òssos als vostres amics.

Per molt que ens venguin que els òssos són carnosos, i més enllà dels riscos d’obstruccions tan parlats ja que els poden causar, se sap que el consum d’òssos amb excés contingut mineral pot provocar enteritis a causa de l’erosió que genera aquesta “sorra d’os” mastegada.

Si vols integrar els òssos dins de la dieta del teu amic, et recomanem que facis un brou d’òssos més que donar-li els òssos directament. Obtindràs molts dels beneficis nutricionals que aquests aporten sense posar en risc la seva salut digestiva.

Segona part: Una bona cocció pot evitar-te molts problemes

Segons un estudi amb dades recollides al Regne Unit s’han detectat casos de tuberculosi felina causada per Mycobacterium bovis associats precisament amb el consum de menjar cru.Us el deixem aquí per si voleu llegir-lo:

Entenem que la dieta BARF busca, mitjançant la menor manipulació dels aliments conservar el màxim nombre de nutrients possibles, però també hem de recordar que és precisament l’ús de mètodes culinaris el que ha permès que la salut humana i animal millori i eviti la transmissió de malalties a través dels aliments. Per això, si estàs fent una dieta casolana al teu amic, sempre recomanarem que aplics un tractament tèrmic mínim abans de donar-n’hi. La prevenció és salut!

Tercera part: I què passa amb els gossos amb patologies renals i hepàtiques?

En aquest cas veiem inviable aplicar la dieta BARF. Veureu, els animals amb patologies renals i hepàtiques tenen l’obstacle nutricional de no poder menjar proteïna en moltes quantitats, i molt menys d’orígen animal. Això es deu al fet que les proteïnes són el micronutrient que més fa treballar al ronyó i a el fetge, i en conseqüència, es deterioren més de pressa. En el cas d’un pacient amb patologia renal i hepàtica, el que es busca sempre en la nutrició terapèutica, és “mimar” aquests òrgans el màxim possible, sense sobrecarregar, creant pinsos amb baix contingut en proteïnes i que aquestes, siguin d’origen vegetal , perquè són menys agressives per a aquests òrgans.

Volem dir-vos amb això que estem en contra de les dietes naturals i casolanes en les mascotes? No. Però, en el cas que vulgueu introduir-vos en aquest món (o si ja esteu en ell) recordeu sempre consultar-ho amb nosaltres abans de llançar-se a la piscina, i busca sempre una dieta que estigui formulada o assessorada per un veterinari amb coneixements en nutrició i personalitzada per a cada animal.