Introducció

Quan parlem de malalties cardíaques ens referim a aquelles que afecten al múscul del cor. La Cardiomiopatia hipertròfica (HCM de l’anglès Heart Cardiomyophaty) és la malaltia cardíaca més freqüent en gats i sol afectar a animals de mitjana edat i estadísticament afecta més a mascles que a femelles.

En el cas d’aquesta malaltia la paret del cor es fa més gruixuda cap a dintre, s’hipertrofia, impedeix el funcionament normal i disminueix la quantitat de sang que hi cap al seu interior.

Les cavitats del cor es fan més petites a mesura que el múscul creix i això provoca que la sang que es bombeja és cada vegada menys.

A més a més com més augmenta el múscul de mida, més oxigen i energia consumeix per funcionar però no sempre li arriba tot el què necessita i les cèl·lules del múscul es van morint a poc a poc.
A vegades no és tot el cor que es fa més gruixut sinó només una part, depenent de què l’està causant.

Aquest augment de mida és degut a un exercici molt fort (igual que la gent que fa halterofília) que realitza el cor durant molt de temps. Algunes malalties com l’hipertiroïdisme que (recordes que accelerava el metabolisme?) fan funcionar més i més ràpid el cor i li provoquen aquesta hipertròfia. 

Altres vegades és per herència genètica: hi ha races de gats més predisposades a aquests problemes com per exemple Maine Coon i Ragdolls. 

Tot i això en alguns casos no hi ha ni factors genètics ni cap malaltia i tot i així tenim HCM.

Quins símptomes tenen els gats afectats?

Desgraciadament aquesta malaltia ens complica molt el diagnòstic a casa i són petites senyals molt subtils les que pots veure en el teu gat, per això creiem que és important que les coneguis i les detectis.

En la HCM no veuràs al teu gat respirant amb la boca oberta com veiem en el derrame pleural però si que pots notar que ja no tolera tant bé l’exercici físic, que ara es cansa més ràpid, respira més ràpid fins i tot quan està tranquil i tombat

Quan la malaltia està molt avançada pots trobar-te que un dia el teu gat es queda paraplègic (sense poder caminar amb les potes de darrere) de cop i volta! Això passa perquè a dins el cor, com que l’espai és més reduït, la sang no circula bé i a vegades forma coàguls. Aquests coàguls viatgen per tot el cos i s’acostumen a encallar a les artèries ilíaques que són les que distribueixen les sang per les extremitats posteriors. Així doncs si allí s’encalla un coàgul no deixa passar la sang i llavors les potes es queden fredes i “mortes”. És un símptoma d’urgència ultra urgent!!

(extret de The Cat, Susan Little, les fletxes senyalen els coixinets de color morat perquè no arriba la sang)

Abans de quedar-se paraplègic totalment podries notar uns dies que camina estrany o que té només una de les dues potes més freda que l’altra. També, en aquest cas, vine de seguida!

Quines proves confirmen el diagnòstic?

Si vens amb el teu gat paraplègic primer de tot comprovarem que no es tracti d’un problema neurològic com una hèrnia discal que hagi pogut deixar-lo sense sensibilitat a les potes del darrere. Si veiem que estan fredes i que no responen a una sèrie d’estímuls i proves que fem es confirmarà el què anomenem Tromboembolisme aòrtic. No perdrem en més diagnòstic perquè sigui d’origen cardíac o no, cal actuar ràpid!

Si aconsegueixes detectar els primers símptomes de la malaltia i podem auscultar-lo tranquil·lament a la clínica, el primer que detectarem serà un buf cardíac o que el ritme del cor no és el normal.

Les radiografies toràciques ens permeten veure si el cor té la mida i forma normal o no. Per això si el teu gat està estable li farem una radiografia. Aquest primer pas és per descartar que el problema ve del cor i no dels pulmons.

Una vegada confirmat que el cor és el que està malament, farem una ecocardiografia. Aquesta prova es fa amb un aparell d’ecografies especial que permet coses com mesurar el mida de les parets del cor, calcular el ritme cardíac, el volum de sang.. i amb totes aquestes dades et podem donar no només la confirmació de la HCM sinó també el pronòstic.

(en aquesta ecocardiografia extreta de The Cat, Susan Little, es veuen dos colors diferents que indiquen que la sang va en dues direccions diferents, per tant sentirem un buf)

Una vegada detectada la HCM cal saber si, com dèiem abans, hi ha un Hipertiroïdisme darrere que l’està provocant i li farem les analítiques de tiroides que vam comentar l’altre dia.

Si el teu gat és de les races predisposades (Maine Coon i Ragdoll) i vols descartar si pot patir en un futur la malaltia abans de que mostri cap símptoma ho podem veure amb unes gotes de sang i una prova genètica.

Tractament urgent i a llarg plaç

Si la causa de tot plegat és una malaltia com l’Hipertiroïdisme cal mantenir-la controlada perquè el cor recuperi la seva mida normal. 

A més a més, tingui l’origen que tingui cal tractar la malaltia en si donant medicació diürètica per alleugerar la feina del cor.

Com que tenim risc de que es formin coàguls que provoquin aquesta paraplegia de la que parlàvem, segons com estigui d’avançada la malaltia també necessitarà tractament diari per prevenir els coàguls que es puguin formar.

Tota aquesta medicació no és innòcua, cal que es facin controls sanguinis cada 4-6 mesos del ronyó i de l’hemograma.

Malauradament si no es detecta aviat la HCM, el pronòstic és dolent i l’esperança de vida varia entre unes setmanes i 5 mesos.

Per cert..

T’ha agradat aquest article?

És extens i detallat perquè forma part del curs online C=S (el Coneixement és Salut) que tenen tots els membres de la Mútua Ara Veterinaris.

És una formació de 2 mesos de duració específica segons si tens un gat o un gos on hi ha artícles com aquest i altres temes amb resums clau per detectar coses a casa i saber com actuar.

Si vols rebre més informació com aquesta i aprendre sobre la salut del teu company/a fes-te la Mútua!