Menu
Moltes vegades atenem consultes en les que se’ns presenten animals que tenen problemes de picor i diarrees conjuntament. Això, generalment ens fa saltar les alarmes als veterinaris, i tenir com a diagnòstic principal que es tracti d’una al·lèrgia de tipus alimentari.
Una al·lèrgia és una hipersensibilitat per part del cos en ser exposat a alguna molècula aliena a ell pel qual desenvolupa una reacció inflamatòria exagerada que, de forma normal, no hauria de succeir. Les al·lèrgies poden ser ambientals o alimentàries. Per exemple, una al·lèrgia a el pol·len seria una al·lèrgia de tipus ambiental. No obstant això, l’al·lèrgia al pollastre seria una al·lèrgia de tipus alimentària.
Se sap que hi ha un factor genètic, però no està d’el tot clar quin és el detonant. Algunes races com els bulldog, els West Highland White Terrier o el Shih Tzu estan predisposats a desenvolupar al·lèrgies.
Generalment, les al·lèrgies es desenvolupen entre els 0 i els 5 anys i la molècula inflamatòria que més influeix en la modulació de les al·lèrgies és la immunoglobulina E (IgE), la qual en ancorar-se en les molècules al·lergèniques envia un senyal a el cos perquè aquest alliberi histamina, que és l’hormona final que desenvolupa tot el quadre de picor i inflamació intestinal.
Sobretot veurem:
Quan arriba a la consulta algun gos o gat sobre el qual es té sospita d’al·lèrgia alimentària, el primer que fem és demanar-vos que ompliu un qüestionari amb els símptomes clínics de la vostra mascota. Si després llegir-lo, creiem que és possible que l’al·lèrgia sigui de tipus alimentari, procedim a fer una dieta d’eliminació.
Una dieta d’eliminació és aquella que, com el seu propi nom indica, elimina els al·lèrgens més comuns en els pinsos comercials, com les proteïnes, d’animals “amb plomes” (pollastre, gall dindi o ànec) o els cereals més convencionals com el blat, i se substitueixen per proteïnes més noves com salmó, conill o cavall i un altre cereal menys comú de trobar en un pinso com la patata o l’arròs.
Aquesta dieta d’alimentació ha de ser estricta i exclusiva durant unes 6-8 setmanes. Si veiem que l’animal té millora, passem a realitzar l’anomenada “dieta de provocació” que consisteix en, ni més ni menys que reintroduir els “presumptes al·lèrgens” de nou. Si l’animal comença a desenvolupar de nou un quadre d’al·lèrgia alimentària, tenim clar el diagnòstic i hem detectat els al·lèrgens de l’animal.
Moltes vegades, si amb aquesta dieta d’eliminació no aconseguim solucionar el problema però continuem creient que l’animal té una al·lèrgia alimentària, podem plantejar dues opcions possibles:
Us heu fixat en si la vostra mascota té alguna simptomatologia semblant a la descrita en aquest article? Si és així, concreta una cita amb nosaltres i sortirem de dubtes.
