Els problemes hormonals són malaltia que cada cop es diagnostiquen més. Els seus símptomes són difícils de detectar i a vegades passen desaparcebuts, però quan hagis llegit aquest article podràs estar alerta per si el teu gos pot tenir Addison.

La malaltia

L’Addison (hipoadrenocorticisme) és una malaltia poc habitual però molt greu que implica una baixa producció de les hormones que es fabriquen a les glàndules adrenals.

En aquestes glàndules es fabriquen glucocorticoides i mineralocorticoides que són hormones essencials per a tots els processos de la vida d’un animal.

Quan la seva producció és insuficient (d’un o dels dos tipus) s’ha de corregir immediatament per evitar problemes greus.

És més habitual en gossos d’edat adulta (ni molt joves ni molt vells) però es pot trobar en qualsevol franja d’edat.

Les femelles estan més predisposades i algunes races com els Rottweilers encara més.

Aquesta malaltia pot estar provocada per una atrofia de les glàndules d’origen desconegut però a vegades és per un ús massa continuat de corticoides.

Símptomes que es detecten

El que es pot detectar a casa és poc concret:

  • Apatia
  • Pèrdua de pes
  • Pèrdua de pèl
  • Vòmits
  • Diarrees
  • Augment del consum d’aigua
  • Orina més diluida

Els casos greus de crisis Addisoniana el pacient pot fins i tot quedar-se postrat, hipotèrmic, hipoglucèmic.. i morir.

Diagnòstic

La prova definitiva per és una analítica de sang dinàmica: traiem sang, injectem un producte que estimula la producció de les glàndules adrenals i al cap d’unes hores tornem a treure sang.

Amb aquesta analítica podem valorar si les glàndules estan funcionant bé o no.

Però abans d’arribar a aquesta prova que és complexa i cara de realitzar, les proves bàsiques que fem són una analítica senzilla on ja comencem a veure alteracions que ens donen pistes i ens encaminen a fer la prova dinàmica.

Tractament

Si el pacient està en una crisi Addisoniana caldrà ingrés d’urgència i suplementar tot allò que per si sol (com que les seves hormones no funcionen bé) no està poden regular: sucre, temperatura, hidratació..

A llarg plaç el tractament és de per vida amb corticoides a les dosis que requereix cada cas.

I els gats?

És molt poc habitual veure aquesta malaltia en gats però si es dóna és sobretot per problemes autoimmunes: el seu propi sistema immunitari ataca la glàndula adrenal i la destrueix.

Tot i ser una malaltia poc freqüent en gossos i gats és important que si detectes algun dels símptomes que comentàvem ho valorem i fem una analítica bàsica per començar a orientar el diagnòstic el més aviat possible.