Tot i que els gats estan menys seleccionats genèticament que els gossos, cada vegada hi ha més races diferents que s’allunyen molt dels gats “típics”. Aquí, els gats de carrer sense raça s’anomenen Europeus, mentre que en anglès es diuen “Domestic Shorthair” si tenen el pèl curt o “Domestic Longhair” si el tenen llarg.

Com més diferents en tamany, estructura craneal o metabolisme, més malalties poden patir igual que les races de gossos que s’allunyen del clàssic gos-llop.

Aquí teniu les 5 races que més sovint veiem a la clínica i quines malalties hem de tenir controlades perquè molt provablement patiran al llarg de la seva vida!

Persa

La PDK o poliquistosis renal és una malaltia que destrueix els ronyons i que provoca una insuficiència renal molt greu en poc temps.

Els gats de raça Persa o similars (per exemple, els Himalaya) hi estan molt més predisposats fins al punt que gairebé  el 40% dels gats d’aquesta raça la pateixen.

Es transmet de manera hereditària per un gent dominant, el PKD-1, que es passa almenys a la meitat de la descendència que tingui aquell animal. Per això és tant habitual que la veiem.

La bona notícia és que existeix un test genètic que permet detectar aquest problema en qualsevol moment de la vida del gat, fins i tot quan encara o té símptomes! Així podem estar alerta i avançar-nos a la malaltia.

Maine Coon

Aquests gats tant grans ho tenen tot gran: les potes, el cap, les orelles.. i també el cor!

La cardiomiopatia hipertròfica és una malaltia que consisteix en el creixement del múscul cardíac cap a dintre del propi cor i va fent que cada vegada hi hagi menys espai perquè entri la sang i sigui bombejada cap al cos. No té cura i l’únic que podem fer és ajudar a que el cor no colapsi amb medicació de per vida. Igual que passava amb els Perses, aquesta malaltia també es pot detectar genèticament.

En aquesta raça és habitual veure-la juntament amb altres problemes musculars com l’atrofia muscular espinal. Una altra malaltia que afortunadament és poc freqüent és l’anèmia provocada per la deficiència de l’enzim piruvat kinasa que és el que permet als glòbuls vermells obtenir energia.

Siamès

Els gats Siamesos solen ser molt actius i vitals. Per això és difícil de detectar una de les malalties més característiques d’aquesta raça: l’hipertiroidisme.

No es coneix exactament perquè tenen més habitualment hipertiroidisme que altres races de gats, però igualment quan tenim un Siamès a la consulta que ja té més de 7 anys hem d’estar molt alerta.

Aquesta malaltia passa desapercebuda perquè precisament provoca molta activitat i sembla que el gat estigui molt enèrgic i vital, quan en realitat el què li passa és que té tot el seu metabolisme molt accelerat. En gats com els Siamesos que ja són actius per naturalesa, és difícil de veure que estan encara més actius del normal però és important fixar-nos en petites senyals com per exemple, un increment de la gana progressiu a mesura que es fan grans.

L’hipertiroidïsme té tractament però cal detectar-lo aviat perquè aquesta acceleració del metabolisme fa que, òrgans sensibles com els ronyons, treballin en excés i puguin degenerar-se abans d’hora.

Sphynx

Sembla fàcil saber quin tipus de problemes tindran els Sphynxs, oi?

La manca total de pèl els deixa completament desprotegits i són molt més sensibles a l’efecte del sol i a les irritacions, fent que la majoria d’ells pateixin alèrgies molt greus. És important protegir-los amb cremes solars adaptades a ells i fer servir sempre productes molt suaus i naturals quan els hem de banyar o desinfectar la pell.

S’han arribat a aconseguir gats sense bigotis! Això també els perjudica perquè els manca una de les seves “orelles” perquè sense bigotis no poden detectar vibracions en l’aire ni canvis de temperatura i humitat.

Parlant d’orelles, és molt habitual que veiem àcars a dintre el conducte auditiu d’aquests gats. Es pensa que, també degut a la manca de pèls interns de l’orella, no tenen cap sistema de protecció contra aquests paràsits i per això creien molt ràpidament.

Per cert, que no us enganyin, no cal cap vacuna especial per aquests gats. Fa un temps hi havia llocs a on posaven una vacuna “extra” que en realitat no feia falta i només suposava un cost extra per al propietari, sense cap tipus de benefici per al gat.

Bengalí

Aquests minitigres (sovint amb caràcter de trigre!) són cada vegada més habituals entre nosaltres i cal estar alerta perquè poden tenir problemes de comportament i agresivitat.

Els seus gens són el resultat d’haver creuat artificialment un gat domèstic i una gata de Bengala (Prionailurus bengalensis, un petit felí salvatge).

Degut a aquest origen salvatge, si es van barrejant durant moltes generacions a gats bengalí amb gats bengalí poden arribar a tenir greus problemes de socialització a casa i fins i tot agressivitat amb els humans o altres gats.

Per això, els gats que van a cases de particulars, s’exigeix que siguin descendents de creuaments amb gats domèstics almenys durant 4 generacions i així “diluïr” aquest caràcter salvatge.

Com veus moltes malalties de les que hem parlat es poden detectar amb certa facilitat abans de que estiguin causant problemes. Si tens un gat d’alguna d’aquestes races és important que ho tinguis en compte!

Altres races que poden tenir problemes greus i que avui no hem parlat són els Scottish fold, el Manx o els Exòtics; tots els amb problemes morfològics greus. Si vols que en parlem escriu-nos o deixa’ns un comentari!